Avui dia, la sostenibilitat és una exigència normativa i comercial. La UE ha aprovat una bateria de regulacions que obliguen a repensar com es dissenyen, es fabriquen i es gestionen els envasos plàstics al final de la seva vida útil.
En aquest article repassem conceptes, normatives i certificacions que defineixen avui el marc de la sostenibilitat en envasos plàstics: des del Reglament PPWR fins a l’impost al plàstic, passant pels materials PCR, el disseny monomaterial, l’ecomodulació i algunes de les eines de certificació disponibles al mercat.
El Reglament PPWR (UE 2025/40): el nou marc europeu de l’envàs
El Reglament (UE) 2025/40, conegut per les seves sigles en anglès com a PPWR (Packaging and Packaging Waste Regulation), és el text legislatiu més important aprovat a Europa en matèria d’envasos. Representa un canvi d’enfocament fonamental, la qual cosa significa que la seva aplicació és directa i uniforme a tots els estats membres.
Tot i que va entrar en vigor el 12 de febrer de 2025, les seves obligacions comencen a aplicar-se de manera progressiva a partir del 12 d’agost de 2026.
Els eixos principals del reglament són quatre:
- Reciclabilitat obligatòria per disseny: tots els envasos hauran de ser reciclables per disseny abans del 2030 i reciclables a escala industrial abans del 2035. El PPWR introdueix una classificació de reciclabilitat en tres graus: A (més del 80% reciclable), B (entre el 70% i el 80%) i C (entre el 50% i el 70%). Els envasos amb menys del 70% de reciclabilitat no es podran comercialitzar a partir del 2030.
- Contingut mínim de material reciclat (PCR): a partir del 2030, els envasos de plàstic no alimentaris hauran d’incorporar com a mínim un 35% de material reciclat postconsum (PCR). Per a envasos sensibles al contacte alimentari el percentatge és del 10%, i per a ampolles de begudes d’un sol ús, del 30%. Aquests percentatges escalaran fins al 65% el 2040.
- Minimització del pes i el volum: s’estableixen límits a l’espai buit dels envasos (màxim del 50%) i s’exigeix que el pes de cada envàs sigui el mínim necessari per complir la seva funció.
- Etiquetatge harmonitzat: a partir del 2028, tots els envasos hauran d’incloure etiquetes harmonitzades a escala europea amb informació sobre reciclabilitat, i molts incorporaran codis QR vinculats a documentació de compliment.
Ecodisseny: dissenyar l’envàs pensant en el seu final de vida
El PPWR també introdueix el concepte d’ecodisseny com a requisit, exigint que el disseny dels envasos incorpori des del principi criteris de reciclabilitat, ús eficient de materials i compatibilitat amb els fluxos de reciclatge
Deixa de ser una pràctica voluntària per convertir-se en una exigència regulatòria, ja que els fabricants d’envasos hauran de demostrar que els seus productes han estat dissenyats per ser reciclables i per minimitzar l’ús de materials.
Els principis d’ecodisseny aplicats a l’envàs plàstic inclouen:
- Reduir el pes de l’envàs al mínim funcional, eliminant material innecessari.
- Optar per estructures monomaterial o amb components fàcilment separables.
- Dissenyar els colors i additius de l’envàs compatibles amb els processos de classificació òptica a les plantes de reciclatge.
Disseny monomaterial: la base del reciclatge efectiu
Aquest concepte fa referència al disseny d’envasos en què tots els components estan fabricats amb el mateix tipus de polímer. Enfront de les estructures multimaterial, habituals en envasos complexos, el monomaterial simplifica radicalment el procés de classificació i reciclatge al final de la vida del producte.
Els seus avantatges són clars:
- L’envàs es pot destinar a un únic flux de reciclatge, sense necessitat de separar components.
- Facilita la classificació automàtica a les plantes de reciclatge.
- Permet obtenir millors classificacions de reciclabilitat sota el marc del PPWR.
PCR: material reciclat postconsum
Aquest terme fa referència al material plàstic obtingut a partir del reciclatge de residus generats pel consumidor final un cop el producte ha complert la seva funció.
Incorporar PCR als envasos implica diversos beneficis directes:
- Disminueix les emissions de CO₂ associades a la producció del material.
- Permet als fabricants i marques complir amb els requisits del PPWR i, en el cas espanyol, obtenir deduccions en l’impost al plàstic de la Llei 7/2022.
- És un argument de valor real davant de clients i consumidors que exigeixen evidències de circularitat.
Des d’Industrias Plásticas Triana estem treballant activament en la incorporació de PCR als nostres envasos, amb un focus especial en les gammes de envasos per a granulats i dispensadores de comprimidos, on les condicions tècniques ho permeten.
Plàstic vs. vidre vs. cartró: una comparativa des de la petjada ambiental
El debat sobre quin material d’envàs és més sostenible és més complex del que sovint es presenta. La resposta depèn en gran mesura de la metodologia d’anàlisi, el context d’ús, la taxa de reciclatge del territori i el cicle de vida del producte.
El pes com a factor crític
Un factor que poques vegades es posa en valor en el debat de materials és el pes per envàs. El plàstic és el material més lleuger de tots: un envàs de PP o PS pot pesar entre 10 i 30 grams, mentre que l’equivalent en vidre pot superar els 200-300 grams. Aquest diferencial de pes té un impacte directe i mesurable en:
- Les emissions de CO₂ generades durant el transport.
- El consum energètic necessari per moure el producte al llarg de la cadena de subministrament.
- El nombre de viatges necessaris per distribuir el mateix volum de producte.
El plàstic, precisament per la seva lleugeresa, permet fabricar envasos de paret molt fina que protegeixen igual el producte amb menys material. Menys grams per unitat no només significa menys pes al camió, sinó menys matèria primera consumida en origen.
Petjada de carboni i anàlisi del cicle de vida (LCA)
Els estudis d’anàlisi del cicle de vida (LCA) que comparen diferents materials d’envàs mostren resultats matisats. De manera general, el plàstic presenta una petjada de carboni baixa gràcies a la seva lleugeresa, cosa que redueix significativament les emissions en transport. El vidre, en canvi, té una petjada de producció i transport significativament més gran: requereix temperatures de fusió molt elevades (al voltant de 1.500 ºC) i pesa diverses vegades més que el plàstic equivalent.
En canvi, una ampolla de vidre reutilitzable pot reduir dràsticament l’impacte ambiental si se sotmet a múltiples cicles d’ús.
El cartró presenta una petjada de producció més baixa que el vidre, però molts envasos de cartró són estructures multicapa que combinen paper, alumini i plàstic, cosa que en dificulta el reciclatge i en redueix la reciclabilitat real. A més, requereix arbres com a matèria primera, cosa que implica gestionar l’impacte en els ecosistemes forestals.
La conclusió que emergeix de la majoria dels estudis és que no existeix un material universalment superior en termes de sostenibilitat. El que sí que és clar és que el plàstic dissenyat per ser reciclat i optimitzat en pes ofereix una de les millors relacions entre funcionalitat i petjada ambiental quan es gestiona correctament al final de la seva vida útil.
Consums energètics en la producció
La producció d’envasos de polipropilè (PP) o poliestirè (PS) per injecció és un procés que opera a temperatures molt més baixes que amb el vidre, i que es pot integrar amb fonts d’energia renovable i sistemes de recuperació de calor.
Aquest diferencial de consum energètic en la fase de producció és un dels arguments més sòlids a favor del plàstic en qualsevol anàlisi comparativa de petjada de carboni per unitat d’envàs produïda.
Per quantificar tot això de manera objectiva, la Comissió Europea ha desenvolupat una metodologia específica: la petjada mediambiental del producte.
Petjada mediambiental del producte
La petjada mediambiental del producte (Product Environmental Footprint o PEF) és la metodologia impulsada per la Comissió Europea per avaluar l’impacte ambiental dels productes al llarg de tot el seu cicle de vida.
Per als fabricants d’envasos, la petjada mediambiental és rellevant en dos sentits:
- Serveix com a eina interna per identificar en quines fases del procés productiu es concentra el major impacte i prendre decisions informades de millora.
- Comunicació amb clients, ja que cada vegada requereixen més dades quantificades sobre l’impacte ambiental dels seus proveïdors d’envàs.
Impost al plàstic a Espanya: Llei 7/2022 i oportunitats de desgravació
La Llei 7/2022, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, va introduir a Espanya l’Impost Especial sobre els Envasos de Plàstic No Reutilitzables, en vigor des de l’1 de gener de 2023. Aquest impost grava amb 0,45 euros per quilogram de plàstic no reciclat contingut en envasos d’un sol ús.
La base imposable és el pes del plàstic no reciclat contingut en l’envàs. Això significa que si un envàs incorpora material reciclat degudament acreditat, aquest percentatge de pes queda exclòs de la base imposable i no tributa.
La llei també preveu exempcions específiques rellevants per al sector farmacèutic i sanitari. En aquest cas, estan exempts d’impost els envasos destinats a contenir o presentar medicaments, productes sanitaris, aliments per a usos mèdics especials i preparats per a lactants d’ús hospitalari, així com els residus perillosos d’origen sanitari.
Aquí és on eines com la UNE-EN 15343 i les certificacions de cadena de custòdia com ara ISCC PLUS prenen un valor pràctic directe: són l’evidència documental que permet donar suport a les declaracions davant l’Agència Tributària.
Aquest impost s’aplica només a l’envàs domèstic o també al comercial i industrial?
Aquest impost s’aplica a totes les categories d’envasos: domèstic, comercial i industrial.
Quan entra en vigor l’impost?
En el cas de la fabricació, quan es facin vendes o lliuraments de productes fabricats prèviament l’1 de gener de 2023 o posteriorment, o quan es facin pagaments a compte d’aquests lliuraments abans de l’1 de gener de 2023.
Com us afecta l’impost en funció de si compreu l’envàs o el fabriqueu?
Hi ha tres tipus de subjectes passius i l’impost els afecta d’una manera o d’una altra:
Si fabriqueu l’envàs, l’impost us afecta com a fabricant; el gestioneu, el liquideu i el repercutiu als vostres clients en les vostres factures.
Si compreu envasos dins del Regne Unit, n’assumireu l’import a les factures emeses pel vostre proveïdor; si compreu envasos a Europa, heu de gestionar l’impost com a comprador intracomunitari; i si compreu envasos fora de la Unió Europea, heu de gestionar l’impost com a importador.
Si compreu productes fora del país que no estan subjectes a l’impost (és a dir, que no són envasos de plàstic no reutilitzables) però van envasats en envasos de plàstic no reutilitzables i superen els 5 kg/mes, el comprador també ha de procedir com a importador o comprador intracomunitari, segons que la compra es faci fora d’Europa o dins d’Europa.
Ha de pagar l’impost el fabricant? Té un impacte en el client final? El client final ha de dur a terme algun tipus de procediment? Com els afecta?
L’impost el repercutirà el fabricant als seus clients en la factura i es cobrarà quan el fabricant faci la primera entrega dins del territori espanyol.
Aquest impost no afecta el client final, però el preu final de l’envàs/producte envasat pot veure’s afectat indirectament per aquest impost. El client final no ha de fer cap gestió; és el fabricant qui actua com a subjecte passiu i qui haurà de gestionar l’impost i ser-ne responsable de repercutir-lo.
La factura emesa ha de mostrar els següents conceptes per separat:
- L’import de l’impost degut.
- L’import de plàstic no reciclat contingut en els productes, expressat en quilograms.
- Si s’aplica alguna exempció, s’ha d’especificar l’article en què es fonamenta l’exempció de la venda o lliurament.
L’impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables forma part de la base imposable de l’Impost sobre el Valor Afegit?
Sí, d’acord amb l’article 78.2.4 de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’Impost sobre el Valor Afegit, s’inclouen en el concepte de contraprestació i, per tant, formen part de la base imposable.
UNE-EN 15343 i traçabilitat del material reciclat
La norma UNE-EN 15343 és l’estàndard que estableix els requisits de traçabilitat per al contingut de material reciclat en productes plàstics.
A Triana vam obtenir la certificació UNE-EN 15343 el maig de 2025. Els primers productes certificats són els nostres pots de 300 ml i 400 ml, fabricats amb un 95% de material reciclat mecànicament. Si un client requereix aquesta certificació en un altre producte de la nostra gamma, podem estudiar-ho i adaptar-ho: la norma és aplicable a qualsevol envàs fabricat amb material reciclat mecànic, i comptem amb l’estructura de traçabilitat necessària per documentar-ho.
Certificació ISCC PLUS: economia circular verificada
La certificació ISCC PLUS (International Sustainability and Carbon Certification) acredita l’ús de materials reciclats mitjançant reciclatge químic i en garanteix la traçabilitat completa al llarg de tota la cadena de valor. A diferència del reciclatge mecànic, el químic permet valoritzar residus plàstics complexos que no es poden processar per vies convencionals, obtenint un material equivalent en qualitat al verge, vàlid fins i tot per a aplicacions de contacte alimentari.
Des de Triana podem oferir envasos amb contingut reciclat acreditat sota el mètode de balanç de masses: el client pot sol·licitar envasos amb un percentatge de material reciclat, amb tota la documentació necessària per acreditar-ho davant els seus propis clients, davant el PPWR o en auditories de sostenibilitat.
RecyClass: avaluació de la reciclabilitat de l’envàs
RecyClass és una plataforma impulsada per la indústria europea del reciclatge de plàstic que ofereix una avaluació tècnica i certificada de la reciclabilitat dels envasos plàstics. La seva metodologia avalua si el disseny d’un envàs concret és compatible amb els processos de reciclatge existents a escala industrial a Europa, assignant una qualificació que va de la A a la F.
A diferència de les declaracions genèriques, l’avaluació de RecyClass és específica per disseny, material i color. Té en compte factors com el tipus de polímer, la presència d’additius o tintes que puguin interferir en el reciclatge, els sistemes de tancament o la compatibilitat de l’envàs complet amb les plantes de classificació òptica.
El resultat de l’avaluació RecyClass està alineat amb els criteris de reciclabilitat del PPWR, cosa que converteix aquest estàndard en una eina rellevant per acreditar el compliment del reglament europeu.
Ecomodulació: vinculació entre disseny i cost
L’ecomodulació és el mecanisme pel qual les tarifes que els fabricants d’envasos paguen als sistemes de responsabilitat ampliada del productor (com ara Ecoembes a Espanya) s’ajusten en funció de les característiques ambientals dels envasos. En termes simples: els envasos més reciclables o amb més contingut de material reciclat paguen tarifes menors, mentre que els envasos problemàtics des del punt de vista ambiental paguen tarifes més altes.
Actua com un incentiu econòmic directe perquè els fabricants inverteixin en ecodisseny i en materials reciclats: si el disseny de l’envàs en millora la reciclabilitat, el cost de compliment es redueix.
Exemples: sostenibilitat aplicada
A Triana comptem amb projectes concrets i llançats al mercat que il·lustren com estem incorporant aquests principis a la nostra oferta de producte:
- Dispensador monomaterial
Hem desenvolupat un dispensador monomaterial en què tots els components de l’envàs estan fabricats amb el mateix polímer. Aquest disseny permet que l’envàs complet es recicli en un únic flux, sense necessitat de separar-ne les parts, i facilita l’obtenció d’una qualificació de reciclabilitat òptima.
És el tipus de solució que cada vegada més marques i clients demanen: un envàs funcional, amb les prestacions tècniques que requereix el producte, i dissenyat des de l’origen per ser reciclable.
- Polvoreres de PP
Les polvoreres de polipropilè (PP) que fabriquem a Triana són un bon exemple d’envàs amb potencial real per incorporar material reciclat, en aquest cas rPP. A més, aquest material és un dels polímers amb millor infraestructura de reciclatge a Europa.
Estem treballant en la validació tècnica de formulacions amb diferents percentatges de material reciclat en aquesta gamma de producte, amb l’objectiu d’oferir als nostres clients una opció que els permeti reduir la càrrega fiscal de l’impost al plàstic.
Conclusions
La sostenibilitat en el sector de l’envàs plàstic ha passat a ser un requisit normatiu. El PPWR estableix un marc clar i amb terminis concrets. Els clients i les marques exigeixen evidències certificades i el mercat ha de moure fitxa en l’assumpte.
En aquest context, les empreses fabricants d’envasos que sàpiguen integrar en la seva oferta l’ecodisseny, els materials reciclats, la traçabilitat certificada i el coneixement normatiu tindran un avantatge competitiu real i durador.
Des d’Industrias Plásticas Triana estem compromesos amb aquest camí. Si vols explorar com aplicar aquests criteris als teus envasos, contacta amb nosaltres.
